REFLEXIONS FUSTERIANES


Des dels 10 anys, em vaig acostumar a llegir cada dia, dia per dia, la lliçó abreujada de moral o de dogma que, en cada full duien els blocs-calendari, 'del Mensajero del corazón de Jesús'. La meua infància en quedà enlluernada, Les trivialitats i les exhortacions fervoroses d'el Mensajero, condensades i incisives, constituien una verdadera seducció. Com més hi pense, més clar veig que la meua reincident complaença en l'aforisme té aquesta causa remota i estúpida. Jo hi envejava o admirava en l'anònim redactor la garantia de ser llegit cada dia per algú, en moltes cases com la meua.
La meua primera il·lusió literaria fou aquesta: escriure 'frases' per a calendaris... De fet, els meus aforismes són això,  'pensaments' destinats a fulls volanders, domèstics, insignificants, de consum indefectible. Millor dit: no volen ser sinó això. La 'rutina' dels aforismes se m'ha fet entranyable, si més no a temporades. I no arribe a superar-la. 

JOAN FUSTER - reflexions Fusterianes - Aforismes.

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris