22.12.06

DE LA RES POLÍTICA



A un príncep, no li fan falta aquestes qualitats ja mencionades (integritat, religiositat, clemència...) però no està de més que sembli que les té. Maquiavelo. El Príncep.

Quan sento dir als nostres polítics allò tan bonic que tot ho fan per al seu país, sempre tinc el dubte raonable de si es refereixen a Catalunya, Andorra o bé a Süissa.


*


Espanya és una dona gran i esquerpa, que a més que em defuig sexualment em costa molt diners. Per tant, a partir d’ara he decidit fer-me masturbador fiscal.

*

Si un terrorista aconsegueix que guanyi la seva causa, passa a ser cap d’Estat, amb possibilitats d’obtenir el Nobel de la pau. En canvi si perd, és detingut, difamat o afusellat.??????????????

*

Al senyor George W. Bush junior, se’l pot acusar sense embuts de criminal de pau.

*

Els adverbis mai i sempre, obligatòriament haurien d’anar precedits del seu homònim gairebé, sobre tot en política.

*

Una de les dades per entendre la mentalitat dels espanyols, és que només a ells se’ls podia ocórrer parlar de reconquesta, després de vuit-cents anys de patir la dominació àrab.

*

L’exili, a part de la negació de la llibertat pàtria, és el pitjor càstig per a un intel·lectual compromès, i no se l’hi pot retreure aquest fet, car des de l’exili es poden resguardar els vincles i els sentiments patris, que permetran ser mantinguts i retrobats en recuperar la llibertat, puix, els que es queden, corren el perill, malgrat la seva animadversió pels opressors d’acabar col·laborant o transigint davant d’ells.

*

I parlant de llibertat, em pregunto fins a quin punt ètic o legal, l’Estat o l’Església tenen dret a ficar-se en assumptes tan personals com l’avortament o l’eutanàsia. Sobre tot perquè ambdós, depèn de les èpoques, algunes no massa llunyanes, l’eutanàsia - per exemple - l’han practicada amb escreix i acarnissadament..

*

O la tanquen d’una vegada, o que li canviïn el nom a la presó Model, si us plau.

*

La presó del polític és la seva pròpia incompetència.

*

He de confessar-vos que detesto profundament tota persona que porti gorra i uniforme, del tipus que sigui, a la curta o a la llarga, solen ser perillosos per a la salut pròpia i aliena.

*

Hi ha gent gran que afirma convençuda que en temps de Franco es vivia més bé que ara, tothom tenia feina segura, hi havia molta més seguretat ciutadana i a més, érem més feliços. Expert país el nostre en aprendre a mirar cap l’altra banda, ignorant el que no ens convé veure o saber.

*

Si ho hi haguessin tants innocents, no hi haurien campanyes polítiques.

*

A les eleccions celebrades als països democràtics, el guanyador gairebé sempre es el candidat de l’abstenció. En canvi en els països que no ho son, ho és el candidat de la mort.

*

Em pregunto on han anat a parar els “ideals” i em responc que al mateix lloc que els “ídem” de fumar, ja no n’hi ha.(*)
(*) Perdó! A Pruit, a la Masia que hi ha un xic més enllà de la carpa de Joglars, i a la calaixera que hi ha entrant a ma esquerra, just al costat d’un retrat d’en Josep Pla, n’hi ha un, suposo que com a recordatori dels seus de ideals.

*

Pel maig del 68, pensàvem utòpicament que sota les llambordes hi havia la platja, però més endavant ens varem adonar desencisats que l’únic que hi havia eren les clavegueres de l’Estat.

*

Em pregunto si no seria més pràctic prendre les mesures oportunes per evitar els accidents abans que es produïssin, i no després com es sol fer habitualment.

*

El millor que fan els dictadors durant el seu mandat, és l’acte de morir-se i quan més aviat ho facin, millor.

*

Europa és com un immens aparador pels africans, la terra promesa. Malauradament enmig d’Àfrica i aquest suposat paradís, hi ha l’estret i la Guàrdia Civil.

*

Per cert, potser ja seria hora d’anar canviant la lletra de l’himne nacional de Catalunya, encara no entenc com no ens han acusat d’apologia del terrorisme, donat el seu contingut. I és que aquí, que som tan primmirats en aquestes coses, en aquest sentit crec ens ha mancat sensibilitat.

*

Parlant de fets de fa anys, confesso públicament a fi i efecte que en quedi constància, que el maig del 68 no era a París, ni a la tancada d’intel·lectuals a Montserrat, o a la Caputxinada, ni menys encara he estat fitxat pel TOP. En aquelles èpoques estava enfeinat en viure la joventut sense preocupar-me de res, mal que ara em pesi. Però ja està fet i així va succeir.

*

Deia el vell polític gàllec que la política té estranys companys de llit. Però n'hi ha que a més d'estranys són menyspreables.

*

La política és també l'art de dir una cosa, pensar-ne una altra, fer-ne una tercera. I cobrar la comissió.

*




Previous Post
First
Related Posts